EL TEMPS VERBAL

El temps verbal s'expressa mitjançat uns adverbis temporals entre el subjecte i el verb.

• Present:

Ara--> GA: Naoka ga kaina

Ara mateix--> GAU: naoka gau kaina

Cada dia--> zero: naoka kaina (sense marca)

• Passat:

Abans--> SO: Naoka so kaina

Fa molt--> SOHO/SOU: Naoka soho kaina.

• Futur:

Després--> ATE> Naoka ate kaina.

EL VERB

El verb no presenta cap mena de flexió de nombre, de gènere ni de temps. Únicament distingeix mode i ús.

• Tot seguit se n'apunten els modes prenent l'exemple de kain, sentir:

1. Indicatiu: sufixat amb el morfema -NA/NE: pen--> Naoka kaine, sento.
2. Potencial: Prefix HIL/ HI +sonorització: Naoka higai, puc sentir.
3. Desideratiu: Prefix NA-: naoka nakoi*, vull sentir.
4. Imperatiu: Prefix NARU-: haoka narukoi*, sent, tu.
5. Incoatiu: Prefix IBA-: naoka ibakoi*, començo a sentir.
6. Conclusiu: Prefix ELU-: naoka elukai, acabo de sentir.
7. Intencional: Prefix EZIN/EZI+son.: naoka ezigai, estic pensant de sentir (?)
8. Causatiu: Prefix DU-: Naoka dukai, faig sentir.
9. Obligatiu: Prefix KUN/KU+son.: naoka kugai.

• Els usos, per la seva banda, marquen el grau de respecte i coneixença cap a l'interlocutor. Només n'hi ha dos:

1. Respectuós: es forma tot afegint al verb, en qualsevol dels seus modes, el prefix A- i el sufix -R alhora. Ex: "naoka anakoir" voldrà dir el mateix que "naoka nakoi", vull sentir, però el primer ens marcarà que estem en un ús formal o bé que es vol mostrar respecte envers l'interlocutor.
2. Col·loquial: Les formes col·loquials no presenten marques específiques: naoka nakoi.

* Quan s'afegeix un prefix format amb la vocal A, l'arrel pateix una desharmonització:

A-___A__> A-___O___: na+kai> nakoi

EL NOM

El nom és el nucli del SN i, al seu torn, és l'únic element del SN que rep morfemes flexius. La flexió del nom s'aconsegueix mitjançant l'aglutinació d'elements a la seva dreta. Així doncs, a un mot com leferbe, llibrer, se li pot afegir el morfema pluralitzador -(a)n: leferben, els llibrers.

• Un altre element que pot aglutinar-se és l'article determinant, el qual té una flexió de dos graus: -hu, aquest, i -ha, aquell. Per tant, podríem flexionar el nom que abans s'ha esmentat tenint en compte les noves possibilitats:

leferbe, llibrer

leferben, llibrers

leferbehu, el/aquest llibrer*

leferbeha, aquell llibrer

leferbehun, els/aquests llibrers*

leferbehan, aquells llibrers.

• Més endavant parlarem de les posposicions, per tant ara només en posarem un exemple sense detenir-nos-hi:

leferbe heka, amb un llibrer

leferben heka, amb uns llibrers

leferbehu heka, amb el/aquest llibrer

leferbehun heka, amb els/aquests llibrers

*La manca d'article se supleix mitjançant el determinant de primer grau, el qual pot tenir aquesta doble valència.

EL SN

El sintagma nominal té la següent estructura:

(Nom) + NOM + (-POSS)+ (DET) +(Plural)
comp. base.

Tenint en compte aquest esquema podem construir sintagmes nominals del tipus:
korni-nahu (aquest país meu), ekixe kaihan (aquells homes d'església), etc.

korni -na hu ekixe kai ha n
NOM POSS DET n.comp NOM DET PL

Ara bé, al seu torn el N, com a nucli del SN, pot rebre tot un seguit de complements que el matisin, adjectius o bé sintagmes posposicionals:

korni-nahu orukai ikailahun (aquest país meu de gent agradable)

korni na hu oru kai ikail (a) hu n
N POSS DET GEN N ADJ FON DET PL

korni-nahu arubikail (aquest país meu agradable)

korni na hu aru (b) ikail
N POSS DET GEN FON ADJ

L'esquema inicial, per tant, canvia:
{[(NOM) + NOM + (-POSS) + (DET) + (PL)] + [ARU + (b) ADJ]/[ORU+SN]}

FONOLOGIA

L'esquema fonològic no presenta grans dificultats, com tampoc no ho fa l'estructura sil·làbica. A continuació, s'apunten el sistema vocàlic i el consonàntic.

• Vocàlic: a, e, i, o, u ;amb dues semivocals /j , w/, que es representen amb les grafies "i, u".

• Consonàntic:

a) Oclusives:

p_t_k

(b)_d_g

--->/b/ i /p/ són al·lòfons complementaris. Es distribueixen usos de

manera que mai no poden ocupar els mateixos contextos. Així doncs

/p/ només apareix en inici de mot i /b/ a les altres posicions.

b) Fricatives:

s

f

S amb grafia x

h

c) Líquides:

r

l

d) Nasals:

m

n amb al·lòfon palatal en contacte amb la vocal /i/.

e) Africades:

ts amb grafia z.

• Per una altra banda, l'esquema sil·làbic té tres possibilitats: 1) Vocal :elukai; Nasal N: ntoka; 2) V+C: inga; C+V: ezina; C+V+i/u: nakoi; 3) C+V+C: esarna; C+v+i/u+C: ikail.

PENNAR: construint una conlang

Què és una conlang? Les conlangs són llengües construïdes artificialment per algú d'acord amb motius personals, artístics, literaris, històrics, etc. També poden rebre d'altres noms: ideollengües, llengües artificials, artlangs, etc.
Per a qui no s'hi ha posat mai, pot resultar extrany que algú es dediqui a crear llengües artificials quan en el nostre planeta n'existeixen tantes de naturals. Cal dir, però, que no és incompatible estudiar llengües naturals i crear-ne d'artificials. Jo, si més no, ho recomano per aprofundir en l'estudi de les llengües naturals.
Al blog de "Pennar" aniré publicant tot d'articles que vagin fixant la gramàtica, els usos d'aquest llengua i el seu lèxic. D'aquesta manera, qui ho desitgi podrà llegir-ne els articles i seguir com avança la creació de la gramàtica.